Anthus, el crooner del Mediterrani.
Amb el seu tercer àlbum, “Calidoscòpic”, l’artista d’origen sicilià però format a Dublín, crea una música mestissa on es troben elements jazzístics i ètnics.
Luigi Onori, 31 .03.2018
Calidoscòpic és el tercer àlbum del cantant, compositor, arranjador, lletrista i performer Anthus, després del disc “Profundament Jazz” (2015).
Artista apàtrida, Sicilià d’origen, es va obrir al jazz a Dublín, i ara arrelat a Catalunya on destaca per haver participat als Festivals de Barcelona, Girona, Terrassa, Platja d’Aro i per diferents reconeixements. Anthus crea una música mestissa a nivell sonor i lingüístic que conté un missatge explosiu, de convivència creativa i visionaria de generes diferents, quasi una metàfora de com haurien de ser les societats europees d’avui.
L’hem entrevistat:
- Pel premis Enderrock, vostè va ser nominat “Millor artista revelació” del 2017 i el seu disc “Calidoscòpic” també va rebre la nominació “Millor disc de l’any”. És un treball on hi conviuen músiques molt diverses.
Segurament el meu bressol, que és el mediterrani, incideix bastant en els sons. Haver escoltat música popular siciliana des que era un nadó en els braços de la meva àvia, i després d’adult fent recerques i absorbit músiques del Magreb, Grècia, el sud d’Espanya m’ha deixat una marca ben visible dins.
He estat acompanyat també pel Rap, el pop i el Funk, estils que t’entren dins. Però el jazz és la música que em fa sentir completament mi mateix. El jazz és capaç de contenir estils tant diferents fins a l’expressió més sincera de qui soc, sense clixé o dogmes. I és just per això, que a vegades, no accepto les regles d’una llengua i per aquest motiu n’he inventat una en algun tema: una barreja de sons que van des del català al sicilià, el napolità i un xic de francès.
- La seva tècnica vocal té trets innovadors i elements folklòrics. Va endavant mirant-se enrere?
Per a mi la música folklòrica és la veu dels pobles, el seu DNA, i per tant em resulta espontani que aquests trets estiguin presents en la meva veu/instrument. De fet, la lliçó de Demetrio Stratos, és una de les herències més importants per tots aquells que consideren que la veu s’ha de fer servir també en el camp de l’experimentació. En el tema "Metròpolis” utilitzo elements folklòrics per expressar com em sento en aquesta gran ciutat que es diu món, on es viu en l’alienació provocada les modes del moment i les falses necessitats. Cal aturar-se! He d’intentar mirar enrere, per entendre d’on vinc, on soc i com puc tirar endavant.
- Vostè és sicilià d’origen, va viure a Irlanda abans de transferir-se a Espanya, utilitza el català en clau jazz.
Considero que les llengües no són tan sol un canal de comunicació, sinó un conjunt de sons que expressen emocions que no són traduïbles en altres llengües. Per entendre i estimar el lloc on em trobo, he estudiat el català, i he sentit la necessitat de fer servir “Calidoscòpic” com a missatger per expressar qui soc, utilitzant els sons que m’envolten, que formen part de mi, fent-los conviure amb el jazz, que és el que més m’apassiona.
- Considera que la definició de “Crooner del jazz Mediterrani” té algun fonament?
La definició, que m’afalaga, m’és donada dels crítics de la música. Sé del cert que els límits geogràfics d’aquesta música estan establerts pels pobles, sense exclusió de ningú, que s’aboquen en el Mediterrani i que presenten caràcters sonors comuns. Quan aquestes músiques es casen amb el jazz , vet aquí el naixement d’aquella fusió de la qual estem parlant, un estil que em permet expressar integralment qui soc.
- Vostè parla de “Calidoscòpic” com la celebració de la diversitat, del canvi i de l’evolució: hi ha un missatge de llibertat i d’integració en el jazz?
Sí, és clar! Potser pot semblar obvi, però veig amb molta preocupació els moviments nascuts a Europa que amenacen la llibertat. En el meu disc celebro la diversitat, sons diferents que conviuen junts, i també celebro el canvi, entès com a recerca de noves combinacions instrumentals i vocals. Voldria que fos així també per les persones de colors i tradicions diferents que composen la nostra societat, on és del tot necessari observar-nos per entendre’ns millorar, rebutjar els falsos models imposats per qui ens voldria menys cultes i així avançar. Sento d’haver transmès amb el meu disc un missatge de llibertat.
- On està anant el jazz del nou mil·lenni?
Sempre he cregut que el jazz sigui una música elàstica, capaç d’absorbir altres estils musicals i de fondre’s amb ells. Això és el que va passar des de la seva expansió en el món fonent-se amb el flamenc, la música cèltica o la japonesa. Veig tres direccions pel Jazz: Voler-se mantenir en l’esfera tradicional, així com el vam conèixer a Nova Orleans, la direcció de la fusió, el jazz entre en contacte amb altres musiques del món i es transforma amb elles, i per acabar, la direcció de l’experimentació.
Anthus, el crooner del jazz Mediterrani
© 2018 Il nuovo Manifesto Societat Coop. Editorial
fonts: https://ilmanifesto.it/anthus-il-crooner-del-mediterraneo
dilluns, abril 2, 2018