Barcelona, 30 de novembre de 2016
______________________________________________________________________
Feia temps que volia fer un disc així. No tenia pensat fer un disc tan eclèctic, ni m’imaginava que composaria temes Jazz-Rap com 800 Km o de jazz contemporani com “Cubs, esferes i cilindres” o “Metròpolis”. En el meu dia dia, les melodies em venien al cap espontàniament, mentre estava al metro, cuinant, passejant com també estant davant del piano esperant que arribés la inspiració. Una de les primeres melodies que vaig escriure va ser “Mediterraneum” i “Miratges” . Potser per influències també del meu treball anterior “Radici” (Arrels), on vaig recopilar musiques populars de Sicília i les vaig fusionar amb el jazz. M’agrada escoltar diferents tipus de música: el pop, espiritual, blues, funk i diferents estils de jazz i el contemporani és al que més em sento més proper. Tots aquests gèneres em van influenciar a l’hora de composar. Al principi em feia una mica de respecte veure com anava escrivint ara una melodia de jazz contemporani i just després alguna cosa completament diferent. Haig de dir que em feia por que tots aquests estils diferents no haurien pogut conviure en un mateix àlbum, però més tard, vaig entendre que just aquest era i és el punt fort del disc: la seva varietat d’estils, l’eclecticisme, les seves formes i colors. Com si estiguéssim mirant el món a través d’un calidoscopi. Tenia més de 15 o 16 melodies ja ben clares però encara per desenvolupar. Se’m obria tot un món de sons i molt variat i mai hauria imaginat que hauria escrit en tants temps binaris, o irregulars i tantes “suites”. Vaig treballar intensament. Buscava a mi mateix, buscava una veu autentica en forma de cançó. Buscava el millor de mi. Vaig escriure, revisar, mil vegades escoltar, capgirar tots els elements que composaven els temes i les lletres. El meu defecte, així m’ho recorden els que m’envolten, és el perfeccionisme. I és realment un defecte, perquè et porta a no acabar mai el que estàs creant trobant sempre altres angles i formes diferents d’on observar la música. Vaig trigar uns anys abans d’acabar tot plegat i mentrestant experimentava noves vivències, com tenir una relació a uns 800 KM de distància, alimentar la meva passió per la pintura cubista i futurista i amb la intensió de pintar músiques del mateix estil. I encara més vaig viure la mort del meu pare, arrelar-me en aquesta ciutat meravellosa: Barcelona, trobar-me un cop més en el meu mar: el Mediterrani i sentir-me part integrant d’aquests pobles que s’aboquen en ell des de la diversitat. Tots aquests i moltes altres experiències formarien part del meu nou disc. No vaig tenir preconceptes en tractar tots aquests temes i investigar encara més sobre estils musicals lluny del jazz i per això vaig compondre Calidoscòpic. Vaig seleccionar els temes que més m’agradaven i en vaig descartar d’altres. Vaig acabar d’escriure algunes melodies o parts harmòniques i sobretot vaig imaginar-me quins músics del meu voltant les interpretarien. De fet, prenent un cafè pel Raval o l’Eixample amb el Manel Fortià, el Pol Padrós o el Max Villavecchia i veient el seu interès i les ganes que hi posaven en escoltar per primer cop les melodies, entenia que aquesta energia era essencial per Calidoscòpic. Aquesta energia de la qual parlo, la vam reviure al nostre primer assaig, al local del Ramón Díaz, per a mi un dels bateries més brillants que tenim a Catalunya. L’entusiasme, les ganes de crear i interpretar d’aquests músics va fer que el disc tingués el color que té avui. A vegades, com a compositors, arribem a imaginar-nos i a escriure melodies que s’allunyen de les nostres habilitats físiques com a intèrprets. Cal assajar constantment per estar a l’alçada de la nostra creació compositiva. Algunes melodies del disc Calidoscòpic, em van demanar de treballar intensament, incansablement, de 4 a 6 hores diàries durant una temporada i crec que al final vaig aconseguir el que estava buscant. Potser en uns anys ho tornaré a escoltar tot i pensaré que ho podria haver fet millor, sempre ho podem fer millor però de moment em sento molt satisfet del resultat final. Calidoscòpic és la sobreposició d’estils musicals, vivències i músics amb trajectòries diferents. Tot això dona vida a una amalgama de colors i formes musicals variats. Tot això ha donat vida a un nou disc a qui li he donat el nom de Calidoscòpic. L’has escoltat?
dimecres, novembre 30, 2016